Enfortiment econòmic i productiu

Fer República en termes econòmics significa garantir el dret a una feina digne amb un salari digne i l'obligació de contribuir al bé comú. I això, en un món globalitzat en què feina i capital flueixen on resulta més rendible, demana un alt nivell d'eficiència col·lectiva i productivitat del treball. No casualment aquells països amb què sovint ens emmirallem, on hi ha major equitat i justícia social, són alhora altament eficients.

Les empreses més innovadores del país, que assumeixen un major risc, sovint tenen dificultats per trobar finançament pel seu creixement i la seva consolidació. L’entrada de capital públic en aquestes empreses complementa i incentiva els inversors privats, amb els quals es co-inverteix i es comparteix el risc. D’aquesta manera, el Govern es posa al costat dels que arrisquen, compartint els riscos però també els beneficis d’aquests projectes empresarials.

El Fons Nacional d’Innovació consistiria en una evolució del programa Innova Global, engegat el 2016 per la conselleria d’Empresa (AVANÇSA i ACCIÓ) i inicialment dotat amb 25 MEUR – dels quals 11 ja estan compromesos amb els primers 8 projectes aprovats -. El programa ha demostrat que hi ha una demanda i necessitats reals en la mesura que hi ha 65 projectes elegibles esperant a ser avaluats. El Fons no només incrementaria la dotació d’Innova Global sinó que estudiaria entrar en fases més inicials en aquells projectes sorgits de les universitats, centres de recerca i tecnològics catalanes.

EXEMPLE Una empresa catalana líder mundial en el seu sector, com a conseqüència del seu procés d’expansió internacional i inversió sense retorn a països amb alta inestabilitat política, va pasar per uns anys crítics que van desembocar en la necessitat d’ampliar capital per refinançar-se. La participació d’Innova Global va ser clau per donar confiança a la resta d’inversors que van participar en aquesta ampliació. Avui en dia, l’empresa torna a presentar altes taxes de creixement i està plantejant-se cotitzar al NASDAQ.

Aquest 2017 l’empresa catalana ha tornat a batre rècords: les exportacions catalanes fins el mes de setembre han augmentat més d’un 8 per cent respecte l’any anterior. Això ha implicat que disminuïm la dependència respecte el mercat espanyol en els últims anys: gairebé 2/3 de les vendes de les empreses catalanes són internacionals i la resta fora de l’Estat. És necessari accelerar aquest ritme d’internacionalització (assolir el 75% de vendes internacionals) com a condició per tenir un teixit productiu més competitiu i un país econòmicament més sobirà.

Les vies per accelerar aquesta internacionalització, en bona mesura recollides al Pacte Nacional per la Indústria aprovat aquest 2017, impliquen garantir la dotació de recursos previstos fins el 2020 i les següents mesures:

  • Ajudar a que més empreses iniciïn el camí cap a l’exportació. Programes de mentoring que incorporin personal d’ACCIO temporalment a les pimes catalanes per tal d’obrir nous mercats, així com divulgar els casos d’èxit que en resultin.
  • Incrementar el nombre d’empreses que avui exporten de manera regular – avui aproximadament 15.000 -. Per fer-ho es proposa un programa que incentivi a la incorporació de talent jove a les pimes catalanes format en comerç internacional.
  • Per últim, estimular la diversificació de mercats de les empreses catalanes que ja exporten regularment. Per aconseguir-ho es recomana que la xarxa d’oficines internacionals d’ACCIÓ intensifiquin la recerca proactiva d’oportunitats de negoci a l’exterior.

EXEMPLE: AMEC una associació multisectorial d’empreses exportadores (empreses fonamentalment catalanes obertes al mercat exterior), està buscant nous perfils per incorporar a la seva estructura entre els que han estat el seus becaris. Tot i està ben formats en comerç internacional (ESCI-UPF, Blanquerna, Màster d’Internacionalització UB) se n’adonen que molts no troben feina. Per altra banda, multitud d’empreses catalanes estan mancades d’aquest perfil. I si casem oferta i demanda?

Entre els anys 2013 i 2016 Catalunya ha concentrat el 35% de la inversió estrangera directa (IED) a tot l’Estat. L’any 2016 es van superar els 5.000 MEUR d’IED assolint el rècord històric a Catalunya. No obstant, encara queden molts aspectes per facilitar la inversió exterior, particularment a aquelles empreses més intensives en coneixement. Es proposa:

  • Creació d’un certificat d’e-residencia per a empreses de tot el món que vulguin operar a Catalunya
  • Creació d’una unitat d’identificació de barreres administratives a la inversió exterior amb l’objectiu de reduir en 100 dies els tràmits (urbanístics, ambientals, etc) per aprovar una nova inversió
  • Fer participar la industria del territori en l’atracció de noves inversions.
  • Vincular les ajudes existents de suport a l’R+D (nuclis tecnològics, comunitats d’innovació) a la tasca de captació d’inversions: atraure empreses amb capacitat de liderar o coliderar innovacions tecnològiques.

EXEMPLE: SEGRO és una mulitinacional anglesa dedicada a la gestió de sòl industrial. A casa nostra s’ha fet responsable d’inversions d’empreses tan importants com Amazon o Alstom. Malgrat ser responsables d’una IED de centenars de milions d’euros els tràmits per aconseguir algun dels permisos urbanístics s’han arribat a allargar fins a un any. Ens ho podem permetre?

Aquesta legislatura l’Institut Català de Finances (ICF) ha fet passos decidits per evolucionar cap a un banc de promoció econòmica. D’aquesta manera es consolidaria un nou actor per facilitar el crèdit a inversions estratègiques pel país o d’un major nivell de risc que estan insuficientment finançades per la banca tradicional.

La banca pública aportaria més competència al sector i garantiria el finançament al sector productiu, centrat en les petites i mitjanes empreses i en la col·laboració per a la inversió en grans projectes estratègics (infraestructures, recerca, etc.).

EXEMPLE: Els bancs públics europeus de promoció (https://www.eapb.eu/) , en particular els dependents de lands alemanys, han tingut un rol fonamental en la recuperació del crèdit i el suport a l’economia productiva després de l’esclat de la crisi financera del 2009.

El sector financer a Catalunya està format per unes 450 empreses que ocupen, globalment (no sols a Catalunya), quasi bé 100.000 treballadors. A banda dels bancs, el sector assegurador, l’asset management, la gestió de patrimonis i el capital risc, són alguns dels segments més importants.

Catalunya té l’oportunitat d’esdevenir un hub europeu en asset management, potenciar el desenvolupament del capital risc o ser un referent de les empreses fintech a Europa. Aquestes iniciatives no només són claus per tal de reforçar una de les principals “indústries de serveis” del país sinó per disminuir la dependència del crèdit empresarial de la banca generalista: actualment els 5 primers bancs de l’Estat concentren el 60 per cent del crèdit empresarial!

Finalment, amb la voluntat manifesta de diversificar i millorar la competència financera es pretén crear les condicions per a l’Impuls al crèdit cooperatiu, afavorint l’estructuració de serveis potents i competitius de cooperatives de crèdit amb capacitat de penetrar en segments generalistes orientats a famílies i pimes.

EXEMPLE: Loanbook és un exemple català d’empresa fintech format per exdirectius de banca generalista que posa en contacte inversors amb pimes necessitades de crèdit. La seva intermediació aconsegueix donar un rendiment als inversors per sobre el tipus d’interès de l’estalvi i millors condicions a la pime que les que obtindrien a través d’un banc.

El tractament fiscal de les rendes més baixes a Catalunya és avui un dels més desfavorables de tot l’Estat: el tipus marginal mínim de l’IRPF és del 12% mentre la mitjana de l’Estat se situa a l’11%. No podem permetre que l’infrafinançament estructural de la Generalitat suposi una major pressió fiscal per aquells que guanyen menys.

Es proposa reduir el tipus marginal mínim de l’IRPF del 12 a l’11 per cent. Aquesta rebaixa no només afectarà a les rendes més baixes sinó que suposarà una rebaixa de pressió fiscal al conjunt de contribuents que superin els 12.000 euros de rendes anuals (important tenint en compte que Catalunya és la 3ª en pressió fiscal en IRPF). La mesura no només pretén fer l’impost més progressiu sinó també ser un estímul al consum en una fase de recuperació econòmica.

EXEMPLE: Aquesta mesura, amb dades fiscals del 2013, suposaria un menor ingrés per valor de 206 MEUR que afectaria els ingressos de la Generalitat de l’exercici t+1 (t+2 si s’aprova després de juliol) respecte a la data d’aplicació.

El mercat immobiliari a Catalunya ja ha començat a mostrar símptomes de reactivació. L’impost sobre transmissions patrimonials, de gestió totalment cedida, és un bon indicador de l’activitat de compra-venda d’immobles i grava les rendes que se’n generen. De fet és, amb diferència, l’impost més important que gestiona la Generalitat: la seva recaptació suposa 1.755 dels 3.575 MEUR en els pressupostos d’enguany.

Per intentar atemperar una nova onada especulativa i també per generar nous ingressos pels pressupostos de la Generalitat es proposa incrementar els tipus, particularment per aquelles transmissions immobiliàries de major valor.

EXEMPLE: Només l’efecte d’un lleu increment de tipus en Transmissions Patrimonials el 2017 ha suposat en 7 mesos (abril-octubre) un increment de recaptació de 15 MEUR (25 MEUR si s’hagués aplicat a tot l’exercici).

Malgrat no es tracta d’un impost la competencia de gestió de la qual sigui actualment assumida per la Generalitat, es considera necessari impulsar un règim simplificat de l’Impost de Societat (IS) a les pimes. Malgrat les diferents reformes a l’impost de societats, encara hi segueix havent una diferència notable entre el tipus nominal i el tipus efectiu a causa de l’existència de múltiples deduccions. Una diferència que, segons dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) és creixent per nivell d’ingressos. Això significa que pel mateix tipus nominal vigent (25%), les empreses més grans paguen un tipus efectiu molt més baix.

Aquest règim tributari per a empreses de petita dimensió que tingui en compte les característiques de les micro, petites i mitjanes empreses: tipus únic del 20 per cent sense possibilitat d’acollir-se a deduccions, que sovint requereixen obligacions addicionals que la pime no pot satisfer.

EXEMPLE: Aquesta mesura beneficiaria principalment a les empreses amb menor nivell d’ingressos – empreses que facturen menys de 250.000 euros –, ja que són les que tenen tipus efectius per sobre del 20% amb dades del 2014 de l’AEAT.

Permetre a emprenedors i autònoms, per ampliar la base de cotització, reduir càrregues inicials, tarifa plana, vacances fiscals i activitat a temps parcial. En concret, establir una cotització reduïda per tots aquells autònoms que estiguin per sota del salari mínim interprofessional i possibilitat de diferiment de l’IRPF en els primers anys d’activitat. No és una competència de la Generalitat però forma part de la República que farem, i es pot vehicular mitjançant negociació bilateral.

  • Mesures específiques de finançament per als projectes empresarials:
  • Ajuts en forma de garantia per al finançament de projectes que afavoreixin la posada en marxa i la consolidació dels seus negocis.
  • Accedir a sistemes alternatius de finançament a través d’àngels inversors dels cercles més propers als treballadors autònoms.
  • Ajuts perquè joves acollits al Programa de Garantia Juvenil es constitueixin com a treballadors autònoms i ajuts per a majors 50 anys
  • Ajuts als treballadors autònoms que contractin joves acollits al Programa de Garantia Juvenil.
  • Programa de suport a la creació d’autoempreses com a política activa d’ocupació.
  • Continuïtat i millora del programa Consolida’t per a la consolidació, enfortiment i reinvenció del treball autònom.
  • Elaboració d’un programa pilot de coworking per a treballadors autònoms que impulsin programes de cooperació amb altres autònoms com a fórmula de creixement dels seus negocis
  • Revisió i constitució del Consell del Treball Autònom com a fòrum de debat i discussió dels aspectes clau per a la millora del treball autònom a Catalunya.

Aquesta legislatura s’ha caracteritzat per una gestió pressupostària que ha tendit cap al dèficit zero: de fet, la Generalitat es trobava fins i tot en superàvit (0,06% PIB) en el moment en que el govern espanyol va intervenir les seves finances el 20 de setembre de 2017.

No hi ha millor manera de reduir la dependència exterior i garantir els màxims nivells de sobirania econòmica nacional que du una gestió pressupostària i del deute equilibrada que permet reduir la dependència a la banca.

Volem enfortir l’Autoritat catalana de la Competència per fomentar la lliure i justa competència mitjançant regulacions justes, simples i eficients, amb l’objectiu d’eliminar barreres d’entrada, lluitar contra els oligopolis i els abusos de posició dominant.

El finançament de la inversió social en salut, educació, serveis socials, renda garantida o cultura requereix dels ingressos de figures tributàries impugnades pel TC que representarien ampliar els pressupostos de la Generalitat en 650 milions d’euros.
Les accions passen per reformular jurídicament les normatives impugnades i plantejar a nivell parlamentari, polític i social la conveniència d’augmentar la coresponsabilitat fiscal dels sectors que més poden contribuir al bé comú.

Catalunya és un país d'ampla base industrial, aconseguint nivells percentuals d'aportació de PIB superiors a la mitjana Europea i alineats amb les millor expectatives a assolir per l'UE a 2020. Els països de clara base industrial, amb Alemanya al capdavant, han volgut fixar una nova estratègia orientada a mantenir i engrandir la seva presencia industrial en el escenari empresarial mundial.

Aquesta estratègia ha estat anomenada com Indústria 4.0, alineada amb l'anomenada 4ª Revolució Industrial. Tal escenari ens situa en la producció mitjançant les fàbriques intel·ligents: processos digitalitzats i autònoms, maquinària connectada amb la Internet de les Coses i la generació de coneixement amb l’explotació massiva de dades (big data).

Assumim el repte d’introduir les tecnologies digitals a la indústria i a la pime per transformar els processos de producció cap a la capacitat de resposta, la sostenibilitat i la flexibilitat. Sens dubte és l’estratègia per augmentar les funcionalitats dels productes, fer aparèixer en el teixit productiu nous serveis avançats i nous models de negoci.

Aspirem a nous models industrials on la transformació digital pugui incidir en tota la cadena de valor, aportant mecanismes per fer avançar a les seves empreses en l'adopció de la Indústria 4.0. Davant aquest repte, cal considerar l'estructura i dimensió de l'empresa tradicional catalana, basada en un model PIME amb grans vincles amb el territori on opera.

En aquest sentit, es proposa reeditar el model PIMESTIC en versió 4.0 (PIMESTIC 4.0), com aquell que basat en una metodologia específica ja va assolir impacte en la digitalització de les empreses catalanes ara fa deu anys. Aquest programa contemplaria les diverses fases que han de permetre avaluar i autoavaluar les capacitats pròpies, aconseguir assessoria, acompanyament i finançament, així com establir plans de formació i pautes d’actuació a les empreses.

L'objectiu últim serà incidir de forma clara en aquest nou paradigma empresarial que integra les industries en cadenes de valor globals a través de l'enginyeria i la digitalització.

Compromisos i calendaris incomplerts per part de l’Estat espanyol i l’Estat francès, amenaça europea que malgrat prioritzar el Corredor mediterrani xoca amb la paràlisi espanyola i francesa, obres licitades i pendents d’execució. La manca de voluntat política i la urgència d’invertir 5.600 milions per a les actuacions prioritàries fins a 2020 presideixen el panorama actual.

Des de la creació a l’abril de 2016 de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani la paràlisi i la incertesa continua amb estudis i licitacions sense pressupost. Tenim una Agenda Catalana del Corredor Mediterrani que determina les actuacions prioritàries fins a 2020 amb la incertesa com a protagonista:

Les mesures a l’abast del Govern de Catalunya són:

  • Determinar un calendari cert i creïble, una agenda d’inversions possibles sobre el terreny.
  • Cal un lideratge operatiu i tècnic a través d’un Programa de Govern específic per actuar sobre el terreny de caràcter interdepartamental que coordini de forma executiva les accions institucionals, la coordinació directa amb la UE, la coordinació amb el Govern espanyol i la relació amb els agents i inversors involucrats.
  • Orientar les inversions a la demanda real i als serveis. Per sobre de les infra­estructures hi ha els serveis que s’han de prestar i els beneficis que obtindran les empre­ses en termes de competitivitat. Del que es tracta no és només de fer la infraestructura, sinó saber quins serveis transcorreran per sobre d’aquesta infraestructura.
  • Aprofitar el Pla Juncker de la Unió Europea, fomentant el partenariat publi­coprivat. Només a Catalunya hi ha a l’entorn de 150 milions d’euros amb possibilitats de ser invertits ja per empreses, per empreses privades, que estan en­callats perquè no hi ha Corredor Mediterrani.


Actuacions a fiscalitzar i dur a terme fins a 2020:

- 2017-2018: La doble via entre Vandellòs i Tarragona i la implantació de l’ample estàndard europeu entre Vila-seca i Castellbisbal. També s’ha fixat com a prioritat la represa de les obres de l’estació de la Sagrera en aquest període:
- Fins a 2020:

  • Els accessos ferroviaris al Port de Barcelona i al de Tarragona
  • La implantació d’ample estàndard al tram Castelló – nus de Vila-seca (a les dues vies)
  • El tercer fil Reus – nus de Vila-seca
  • Tercer fil Saragossa – Lleida / Reus – Sant Vicenç de Calders
  • El tercer fil Vilamalla – Portbou
  • La connexió entre la línia convencional i la d’alta velocitat al Penedès.
  • Les connexions a les terminals intermodals de Vilamalla i la Llagosta i a les de viatgers de Reus Central, Baix Llobregat, aeroport de Girona i connexió a la T1 de l’aeroport del Prat.
  • Per al 2020: Es considera prioritari tenir redactats al 2020 els estudis informatius i els projectes constructius de la variant ferroviària de Martorell, la rehabilitació de la línia Reus
  • Roda de Berà i la connexió a la zona turística i recreativa de Salou a la línia d’alta velocitat.

El Govern seguirà desenvolupant la Llei de Comerç 18/2017 prioritzant estratègicament l’aprovació d’una Llei sobre les Àrees de Promoció Econòmica Urbana juntament amb el món local.

Es tracta d’implantar els anomenats BID (Bussiness Improvement Districts) en les principals centres comercials de les ciutats del país, amb l’objectiu d’estructurar i planificar els eixos comercials mitjançant la implicació de les associacions de comerciants sota un estatut jurídic propi, amb capacitat inversora i opció de proveir serveis als comerços, bo i complementant serveis públics de seguretat i neteja, entre d’altres.

La salvaguarda i promoció del model comercial català requereix d’una acció pública equilibradora en matèria de formats comercials que posi en valor la funció social del comerç en la seva vessant convivencial, integradora i de prosperitat per als barris, viles i ciutats.

El repte de la República de convertir Catalunya en un país d’excel·lència alimentària passa per dur a terme un conjunt d’actuacions concretes:

  1. Desenvolupament del Consell Català de l’Alimentació i del Fòrum de Qualitat com a òrgans institucionals de referència per posar en valor l’alimentació del país i tots els sector productors.
  2. Extensió a tots els sectors de l’observatori de preus i ampliar l’àmbit d’actuació. Reconeixement europeu.
  3. Definir l’estratègia integral de fertilització orgànica. Aprovació i desplegament del decret de dejeccions ramaderes.
  4. Aprovació de la llei d’espais agraris.
  5. Consolidar el desenvolupament web de la Declaració Única Agrària - DUN WEB.
  6. Consolidar un pressupost fix per les obres de modernització de regadius.
  7. Reforçar l'estratègia de biomassa de Catalunya dins el pla de l'energia renovable del govern.
  8. Definició de la política forestal estratègica del país de manera consensuada amb els agents implicats i amb visió innovadora incloent l'adaptació i mitigació del canvi climàtic, els riscos naturals -en especial els grans incendis forestals- i la gesió de la biodiversitat.
  9. Aprovació del Pla Estratègic del Cos dels Agents Rurals (PECAR).
  10. Desenvolupament del Decret de governança de la pesca professional: establiment de plans de cogestió pesquera juntament amb el sector i altres actors tot al llarg del territori marítim del País
  11. Adopció de l’Estratègia Marítima de Catalunya i impuls a les línies estratègiques de promoció de l’economia blava.
  12. Desenvolupament d’estratègies de desenvolupament local participatiu en les comunitats marítimes, tot emfatitzant la generació de valor afegit i la producció local.

L’èxit de la taxa turística ha permès una millora en la promoció de les activitats turístiques a Catalunya. Cal ampliar l’abast de la taxa turística com un factor regulador de la capacitat de càrrega en determinats productes, serveis i territoris, així com per al finançament de la inversió en el foment i millora de productes, serveis i espais turístics. Així mateix, el posicionament de Catalunya com a marca país d’excel·lència turística, amb Barcelona al capdavant i amb un patrimoni natural i cultural de primer ordre, requereix d’un nou enfocament estratègic que permeti la integració en el mercat de destinacions turístiques d’alt valor i logísticament pròximes entre sí.

La planificació sectorial, la intel·ligència de mercat, la promoció i la millora d’infraestructures turístiques, ha de veure’s impulsades a partir de la taxa turística. Destinacions com el Delta de l’Ebre, Pirineus, Costa Brava, Costa Daurada, la Catalunya Central o el Penedès, amb les ciutats de Girona, Tarragona, Vic o Lleida generen una capacitat de teixir experiències, productes i un potencial de fidelització important. La reformulació de la taxa turística és una oportunitat per ampliar la capacitat d’estructurar un discurs internacional innovador que posi en valor un país líder, permeti situar les capitals del país en el circuït europeu, i creï sinergies entre destinacions.

Després de la posada en marxa aquest 2016 dels primers 10 Ateneus Cooperatius de Catalunya en el marc del programa aracoop, distribuïts per tot el territori, s’han activat com a antenes i altaveus de l’economia social amb l’objectiu d’identificar les necessitats i les oportunitats de l’economia social i cooperativa. Treballem per dinamitzar, multiplicar i estimular les iniciatives i les potencialitats de l’economia social i cooperativa per crear riquesa al territori i ocupació estable i de qualitat.

El repte a assolir és el de l’articulació cooperativa de nous sectors productius, tecnològics i socials arrelats als territoris de referència. La Xarxa d’ateneus cooperatius entrarà en les estratègies d’innovació RIS3Cat actuant com a veritables espais de coworking per a emprenedors i autònoms, incubadores de noves cooperatives i com a eina de desenvolupament social i empresarial dels territoris.

Proposem generar 10 nous ateneus cooperatius dins la Xarxa durant els propers dos anys (Penedès, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, L’Hospitalet, Badalona Maresme, Catalunya Central, Segrià, Ebre) amb mesures de finançament a projectes, per ampliar la capacitat de crear llocs de treball, noves empreses socials, empreses d’inserció, cooperatives, societats laborals i noves expressions cooperatives de base tecnològica.

La Xarxa d’Ateneus juntament amb el Programa ARACOOP - Programa de foment de l’economia cooperativa permetrà:

  • Donar suport a la intercooperació i a la internacionalització, promoure de l’economia cooperativa en l’àmbit educatiu i universitari
  • Dotar de recursos específics de finançament empresarial a l’economia cooperativa.
  • Impulsar un protocol de continuïtat empresarial basat en l’article 154.5 de la llei de cooperatives que permeti la continuïtat com a cooperativa d’empreses que tinguin la seva continuïtat amenaçada per jubilació del propietari o per situació de crisi.
  • Ajuts a la incorporació de socis i a la contractació de joves acollits a la garantia juvenil per part d’empreses de l’economia social.
  • Potenciar la creació de cooperatives per joves acollits a la garantia juvenil
  • Dotar de recursos específics i finançament empresarial a l’economia cooperativa.
  • Garantir, durant els tres primers any de vida de la cooperativa, un servei d’acompanyament i suport a destinar el projecte.

El treball ha de ser digne i sostenible. Treball digne per a una societat que pretén tenir quotes de benestar equiparables a les societats més avançades, però alhora, treball sostenible que a partir de la productivitat permeti projectes empresarials que siguin viables. La dicotomia entre sostenibilitat empresarial i treball digne s’ha de resoldre a partir d’avançar en un marc de concertació social avançat que permeti avançar en la lògica de models de treball sostenibles econòmicament i social.

  • Avançar en el salari català de referència com a salari mínim propi tant en el marc de la concertació social, en la negociació col·lectiva com a les clàusules socials en la contractació pública.
  • Desplegar la concertació de polítiques actives al territori a través dels ens locals.
  • Fixar les condicions laborals mínimes del Marc Català de Relacions Laborals en el marc de la concertació social.
  • Pla de xoc contra la temporalitat i precarietat laboral.
  • Definir un model de treball amb suport per a persones amb discapacitat que afavoreixi la seva integració real al mercat de treball per a una millor inclusió social en l’empresa ordinària.

Dotarem Catalunya d’un sistema d’ocupació que pugui donar-hi resposta efectiva. La nova regulació del sistema d’ocupació de Catalunya situa reptes i oportunitats per avançar en els grans eixos que han de tenir les polítiques actives els propers anys:

  • Millora del pes de polítiques actives versus les passives més assistencials.
  • Orientació com a eix clau pel desplegament d’un sistema eficaç, adoptant un model tendent a l’existència de l’orientador de capçalera.
  • Segmentació de la programació de polítiques per millorar les possibilitats dels col·lectius més desafavorits però també, la traçabilitat i avaluació de les polítiques implementades.
  • Territorialització de les polítiques actives, desplegant un sistema que apropi les polítiques als municipis, barris, territoris, per a una millor connexió amb les oportunitats territorials i una més eficient connexió entre oferta i demanda de treball.

Les mesures i propostes per assolir-ho:

  1. Impulsar el sistema d’ocupació i el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya com a ens de referència per combatre l’atur, millorar l’ocupabilitat de les persones, crear ocupació de qualitat, vetllar per la cohesió social, contribuir al desenvolupament sostenible dels territoris i fomentar la competitivitat i la productivitat de les empreses.
  2. Implementar un sistema de qualificació i formació professional per a l’ocupació que promogui la formació al llarg de la vida, que millori l’ocupabilitat de les persones treballadores, tant desocupades com ocupades, que els hi proporcioni les competències professionals que requereixen les empreses.
  3. Establir un model d’orientació professional en l’àmbit laboral que esdevingui un instrument eficient i de referència per a les persones en les seves transicions escola-treball i entre llocs de feina.
  4. Prioritzar els col·lectius més vulnerables en el disseny i l’accés als serveis i programes d’ocupació, especialment als joves no qualificats, als aturats de llarga durada, als més grans de 45 anys, a les dones i, en el seu conjunt, a les persones amb menys recursos.
  5. Aprofundir en la vinculació entre polítiques actives i passives d’ocupació, tant en l’àmbit de la Renda Garantida de Ciutadania, com també reclamant el traspàs a la Generalitat de les competències en la gestió de les prestacions d’atur i altres ajuts i subsidis estatals.
  6. Implementar progressivament el model de la concertació territorial com a instrument eficaç perquè les polítiques passin a ser dissenyades des dels territoris, evitant així duplicitats d’administracions, millorant la seva eficàcia, afavorint la col·laboració dels diversos agents econòmics, socials, comunitaris i educatius del territori, adaptant bé les polítiques a les necessitats i a les oportunitats del món local.

L’experiència acumulada sobre els obstacles a l’efectiva implementació de la Formació professional, requereix d’un impuls institucional decidit per acostar-nos als estàndards europeus de millora de l’ocupació dels joves i facilitar la transició del món formatiu al laboral. Posarem l’accent en la governança de la concertació social com eix central del model més que en la gestió merament administrativa.

Es proposa avançar en els instruments creats per la Llei del 2015, en el model i elements claus de la seva competitivitat, per posteriorment dotar tant la Comissió Rectora com l’Agencia creades per la referida Llei. La FP és clau per la competitivitat del país i les empreses, i per tant, cal que el sistema i governança, entès també com la prospecció i connexió del sistema amb el model productiu i teixit empresarial, necessiten de la corresponent dotació pressupostària:

  • Definir el model de concertació del sistema d’FP dual territorialment i sectorial, garantint la coordinació dels consells territorials i sectorials amb la participació i el consens dels interlocutors socials i de l’administració educativa i laboral.
  • Impulsar els instruments de concertació social i els específics de la governança del sistema que promou la Llei actual de forma que el diàleg social esdevingui el principal instrument d’orientació del sistema. La formació dual, en alternança, i altres models proposats pels interlocutors socials seran un referent pel futur de la formació professional.
  • Desplegar de manera immediata la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals i els òrgans de govern que aquesta preveu, a partir dels consensos amb els interlocutors socials, i en coordinació amb el sistema d’ocupació de Catalunya esdevingut de la Llei de 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya.