Esquerra Republicana, junt amb EH-Bildu i el BNG, ha registrat aquest dijous la petició per crear la comissió d'investigació sobre l'espionatge d'estat amb Pegasus. Va ser una de les exigències dels republicans per avalar l'actual mesa del Congrés dels Diputats.

El Grup Republicà al Congrés dels Diputats, juntament amb EH-Bildu i el BNG, ha registrat aquest dijous al matí la petició d’una comissió d’investigació per l’anomenat cas Pegasus, pel que es va acreditar que almenys 65 líders polítics catalans i bascos, així com activistes socials, advocats i periodistes van ser espiats il·legalment pel telèfon mòbil a través dels programes Pegasus i Candiru. La creació d’aquesta comissió va ser una de les exigències dels republicans per avalar la mesa de l’actual Congrés dels Diputats.

Entre els afectats per aquest espionatge hi ha els presidents de la Generalitat Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas i els del Parlament Roger Torrent i Laura Borràs.

La portaveu adjunta del Grup Republicà al Congrés dels Diputats, Teresa Jordà, apunta que la intenció de la comissió no és altra que conèixer "en detall" la implicació de les institucions de l'estat en les intromissions il·legals, com també "la implicació del Ministeri d'Exteriors cap a les delegacions de l'estat" i la identificació dels responsables de tot aquest entramat d'espionatge.

L’organització Citizen Lab va posar al descobert a l’abril de 2022 que els terminals de les persones espiades havien estat infectats amb un programari de màxima sofisticació que permetia no només monitoritzar el telèfon, sinó tenir accés a tot el seu contingut, des de l’extracció de dades de missatgeria fins a captures de pantalla, escolta de trucades i activació remota de micròfon i càmera, entre d’altres.

El programari Pegasus el comercialitza la companyia israeliana NSO i només es ven a estats per ser posat al servei de forces de l’ordre i agències d’intel·ligència.

La comissió d'investigació ens ha de permetre identificar responsables i saber durant quant temps va estar en marxa l'operació l'espionatge

Teresa Jordà Portaveu adjunta del Grup Republicà al Congrés dels Diputats

Els tres grups recorden que tot i la denúncia pública de l’espionatge i la finalitat de la comissió d’investigació parlamentària creada al seu moment en relació a l’Operació Catalunya -avortada per la dissolució de les Corts del maig passat-, avui “encara no s'ha donat cap resposta en relació a l'assumpció i depuració de responsabilitats”, com tampoc dels sistemes de control per evitar que aquestes pràctiques il·legals “que posen en joc tot el sistema democràtic” es tornin a produir.

En aquest sentit, Teresa Jordà assenyala que un altres dels objectius de la comissió és determinar "durant quant temps" va estar en marxa aquest espionatge, més enllà dels períodes i les accions concretes que es van acabar descobrint arran del rastreig dels mòbils infectats.

Els grups Republicà, EH-Bildu i BNG exigeixen anar fins al fons per desem-mascarar el que es considera una operació d’estat d’espionatge polític. Per això, reclamen posar a disposició de la comissió “tota la documentació i mitjans per esclarir els fets” i complir amb l’obligació de protegir els drets fonamentals dels ciutadans per part de l’estat.

Recorden, en aquest sentit, que davant la gravetat dels fets, el Parlament Europeu va crear la seva pròpia comissió d’investigació, que va celebrar diverses trobades a Madrid el maig passat.

La comissió, segons els proposants, ha de poder conèixer en detall la implicació de les institucions de l’estat en l’operació d’espionatge a gran escala, les mesures que s’hagin pogut adoptar per combatre’l o els contractes de compra del programari, entre d’altres. A més, també es planteja investigar totes les accions impulsades des de l’estat per perseguir la dissidència política i proposar mesures de reparació per a les persones afectades.