El PSOE i el PP s'alineen i voten en contra d'aquesta iniciativa dels republicans, el que la seva portaveu, Sara Bailac, ha qualificat de "decebedor i a la vegada revelador de la importància que donen a la garantia del dret a l'habitatge a Catalunya"

Esquerra Republicana ha presentat avui dimecres 24 d’abril al Senat una moció que insta al govern espanyol a traspassar tots els immobles estatals a Catalunya, incloent-hi els habitatges i sòls en possessió de la SAREB, i la reutilització d'equipaments estatals en desús o amb usos no essencials, amb l’objectiu de crear allotjaments socials. La portaveu, Sara Bailac, ha exposat que el seu partit “ja fa temps que va entendre la urgència d’actuar amb mesures estructurals”, i ha afegit que “les mesures que proposem són mesures ambicioses, però possibles. Són mesures valentes per garantir el dret a un habitatge digne a Catalunya”.

“L’habitatge no és una mercaderia”, ha lamentat Bailac. “Mentre uns defensen un model que invita els inversors estrangers a comprar pisos de luxe a Barcelona, o mentre altres no fan gaire per frenar un model injust amb la majoria de la gent: nosaltres passem a l’acció”. La republicana ha defensat que cal “una aposta decidida per la intervenció del sector públic en el mercat de l’habitatge, per evitar que tot quedi en mans de l’especulació i acabi amb un dels drets bàsics de qualsevol persona: l’accés a un habitatge digne”.

Tant PSOE com PP han votat en contra d’aquesta iniciativa dels republicans, un fet que la portaveu republicana ha qualificat de “decebedor i a la vegada revelador de la importància que donen a la garantia del dret a l’habitatge a Catalunya”, i ha criticat que “no fer res davant l’increment constant dels preus dels lloguers i el manteniment de la precarietat laboral no pot ser una opció”. Bailac ha volgut recordar algunes dades: “Segons Eurostat, en els darrers anys Espanya s’ha situat com el país europeu on els llogaters han de destinar un percentatge més elevat dels seus ingressos a cobrir el cost de l’habitatge, més del 30% del total d’ingressos de la llar. Aquesta és la magnitud de l'emergència habitacional que vivim”.

L’habitatge no és una mercaderia

Sara Bailac

En aquest sentit, Bailac ha deixat clar que l’habitatge és una “prioritat política per Esquerra Republicana”, així ho demostra segons la portaveu l’acció del govern de la Generalitat en aquesta matèria, “hem aprovat a Catalunya una Llei de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que el Tribunal Constitucional va frenar. Hem aprovat una llei de contenció de rendes a Catalunya. Hem declarat com a àrees de mercat tens 140 municipis. Hem impulsat el pla per augmentar el parc de lloguer social en 10.000 pisos per al 2026. Hem regulat els habitatges d’ús turístic. I avui el Govern ha aprovat un decret llei per continuar blindant el dret a l’habitatge a Catalunya, per regular aquells aspectes que la llei estatal no va incloure”.

Bailac ha criticat que els socialistes hagin presentat una esmena de modificació per rebaixar el contingut de la reclamació: “On nosaltres diem: La transferència immediata dels immobles de la Sareb vostès responen “analitzar els béns i propietats de la Sareb”. Quant fa que el Govern de l’Estat va assumir la gestió de la Sareb? Aquesta anàlisi no hauria d’estar ja feta? Aquests immobles no haurien d’estar ja a disposició de la gent?”. On nosaltres diem que ens deixin aplicar l’índex de preus català per garantir que baixen els preus dels lloguers, vostès responen “analitzar en els propers anys l’aplicació de l’índex estatal”. Ens podem permetre esperar anys?”.

La moció d’Esquerra Republicana també reclamen aplicar de manera efectiva el sistema d'índexs incorporant l'índex de preus català per a reduir encara més el preu mitjà del lloguer en les àrees de mercat tensat, garantir el respecte absolut a les competències pròpies de la Generalitat en matèria d'habitatge i de dret civil propi, i transferir a les comunitats autònomes els recursos que l'Estat destinaria al Bo Jove de Lloguer, garantint així una major eficiència i eficàcia de les polítiques i recursos públics.