Penso en totes les vegades que els partits constitucionalistes han intentat parlar de la gent com jo i fer-se-la seva: castellanoparlants, del Baix Llobregat, classe obrera, d’orígens extremenys i andalusos. Com podria no defensar la República des de les meves conviccions, les meves arrels i la nova generació de catalans?

Sempre he pensat que la meva opció política personal no interessava ningú. Que en un món d’immediatesa i presses, en un món de xarxes socials i entrevistes a totes hores, el que una escriptora feia amb les seves opcions personals no havia de ser de domini públic i que, en tot cas, la meva opinió no havia de ser més vàlida que qualsevol altra pel fet de dedicar-me a l’escriptura. Jo volia fer política des dels meus llibres, aprofundint en els temes que sempre he trobat importants i rics, com la família i el paper de la dona en la societat i com a personatge femení.

Per més raonable que em segueixi semblant aquesta opció, el 20S i encara més l’1O em van fer adonar que la política ja no era una qüestió personal, i que el fet de ser escriptora no feia que la meva opinió fos més important, però sí que vaig prendre consciència d’una nova responsabilitat: què passaria si, amb els anys, mirant amb perspectiva, prenguessis consciència que ni tan sols la repressió i l’anticatalanisme et van fer sortir del teu refugi natural, que és l’escriptura? Te’n sentiries orgullosa? I la resposta era immediata: no.

Per això, quan l’1O, de matinada, protegíem un dels instituts de Sant Andreu de la Barca, vaig decidir que ja n’hi havia prou, de discreció, i que el meu silenci, d’alguna manera, em feia còmplice d’algunes mesures de l’Estat espanyol. Ben d’hora ja vaig adonar-me que el dia aniria de democràcia però sobretot de resistència i de dignitat, i per primer cop a la meva vida em va semblar que jo podia fer alguna cosa més que escriure llibres. L’1O el poble de Catalunya, auto organitzat, ens va fer sentir que tots, en la mesura que volguéssim, podíem ser útils. No em podia quedar al marge, doncs, i era el moment de fer passes endavant, a risc de semblar una adoctrinada, a risc de fer trontollar cert ordre en la meva vida professional. Ens hi anava molt.