Et pensaves que vivies en una democràcia al bell mig d’Europa. Que els temps més foscos de la repressió i la censura havien quedat molt lluny, enterrats per sempre. Que hi havia drets i llibertats que mai més es podrien perdre. Pensaves que amb uns quants anys de retard, però que per fi ens acostàvem al nivel d'altres democràcies més consolidades com la britànica. Doncs no. No, si vius a l’Estat espanyol.
El que està passant a Catalunya només ha servit per posar llum a la cara més fosca de l'Estat. Per demostrar que del 1975 al 1978 només es va maquillar per no extirpar. El que s’està fent els darrers mesos a Catalunya, però no només, no és una guerra contra l'independentisme o una determinada opció política, estem veient un estat caminant inexorablement cap a les pràctiques més semblants a les d’altres temps. I afavorint, a la vegada, el ressorgiment de vells fantasmes. Mai s’havien vist tantes esvàstiques i tants braços alçats impunement pels carrers com els darrers mesos. El feixisme ha sortit del cau amb la permissivitat de l’Estat. Us imagineu el mateix als carrers de França o Alemanya? L’Estat espanyol ha entrat definitivament en fallida, han entrat en crisi els seus propis fonaments, i estem presenciant com els estaments de poder es resisteixen a perdre.
Està en perill la democràcia, l'estat de dret, els fonaments més bàsics del món occidental com són la llibertat i la justícia. I tot plegat al mig del vell continent, aquell que sovint ha fet bandera dels grans valors, d’Occident. L'Estat espanyol està posant en perill Europa, més del que ja ho havia fet la UE amb el seu galdós paper en conflictes com el dels refugiats, Síria, la crisi de Grècia i l'euro o la permissivitat amb Turquia o Hongria. La democràcia està subjugada als interessos dels estats mentre l'epicentre del món s'ha desplaçat de l'Atlàntic al Pacífic i el vell continent ha esdevingut només un gran mercat de consum i, a sobre, envellit.
Si vius a Catalunya i ets independentista, estàs en perill. Però és que si vius a dins o fora de Catalunya i no ets independentista, però encara creus en la democràcia i la llibertat també estàs en perill. Demà pots ser tu
L’empresonament dels Jordis, del vicepresident Oriol Junqueras i del conseller Quim Forn, les escoltes i la persecució de tot el moviment independentista, les clavegueres d’Interior, però també els registres indiscriminats buscant paperetes i urnes, les condemnes anunciades per la premsa o els autos filtrats abans als mitjans que als acusats, els professors investigats de la Seu d’Urgell, el regidor de Sant Joan de Vilatorrada amb nas de pallasso… I Valtonyc i Arco i els titellaires i la llei mordassa i el Jueves i qualsevol tuitaire que mostri públicament la seva oposició i discrepància sobre un govern espanyol sovint ridícul i absolutament en crisi.
Si vius a Catalunya i ets independentista, estàs en perill. Però és que si vius a dins o fora de Catalunya i no ets independentista, però encara creus en la democràcia i la llibertat també estàs en perill. Ara li toca al moviment independentista, perquè és l’únic moviment polític que genera una oposició real a la classe dirigent espanyola, però demà pot ser qualsevol altre. Demà pots ser tu. Si la societat espanyola no desperta i s’enfronta a la turquització de l’Estat espanyol potser serà massa tard per reaccionar.
