Intervenció de l'eurodiputada Diana Riba al Parlament Europeu / ACN
Intervenció de l'eurodiputada Diana Riba al Parlament Europeu / ACN

L’eurodiputada encapçalarà la llista amb l’objectiu de seguir incidint en les regulacions europees per defensar Catalunya i preservar els drets socials, civils i polítics

L’eurodiputada d’Esquerra Republicana Diana Riba encapçalarà la candidatura dels republicans a les eleccions europees del proper 9 de juny. Després de ser proposada per l’Executiva Nacional i en no haver-se formalitzat cap altra candidatura, Riba ha estat proclamada oficialment candidata aquesta setmana.

Pedagoga i activista pels drets civils i polítics, va fer el salt a la política el 2019 amb l’objectiu de portar la veu dels represaliats i els seus familiars a Europa i denunciar la vulneració de drets fonamentals a l’estat espanyol, tasca que fins llavors havia estat desenvolupant amb l’Associació Catalana pels Drets Civils, formada per familiars dels presos i exiliats polítics.

Durant tots aquests anys, en el marc del Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, Riba s’ha significat a més pel seu treball constant i la seva incidència en algunes de les principals regulacions comunitàries. Per exemple, com a negociadora en nom dels Verds/ALE en la directiva sobre la violència contra les dones, la primera legislació a nivell europeu que abordarà les violències masclistes.

També cal destacar la seva tasca pel reconeixement del català a les institucions europees, així com el paper exercit com a vicepresidenta de la Comissió d’investigació per l’ús del programari espia Pegasus.

A més, ha participat en diverses iniciatives en l’àmbit dels drets civils i polítics i els drets nacionals, entre d’altres. En aquest sentit, Riba va exercir un paper clau en la directiva anti SLAPP per posar fre a les demandes abusives contra periodistes i activistes, aconseguint ampliar la cobertura als opositors polítics i defensors dels drets humans. A més, ha tingut un paper protagonista en la campanya “A Europe of All Peoples” per aconseguir el reconeixement de totes les nacions sense estat, i les seves gestions amb l’Europol han contribuït a què l’organisme canviï la metodologia en els seus informes sobre terrorisme, amb l’objectiu de desvincular-hi l’independentisme català.